Senzillament tenc por

Ser conscient del que un sent, acceptar-ho, i ser capaç fins i tot de verbalitzar-ho sense por a ser jutjat o jutjar-se és una bona manera d’enfrontar-se a la complicada situació que estem vivint.

Des de ben petits a casa i a l’escola ens van repetint tot el temps no facis açò, no facis allò….totes les frases comencen amb un no. Després, de majors, ens diuen que fora pors i que som capaços de tot, fins i tot pagam perquè ens “reprogramin”. Com quedam?

Segurament no es tracta de viure mort de por ni de creure’s indestructible, la saviesa està en l’equilibri i l’harmonia.

Aquests dies sentim por i està bé, com també està bé no sentir-ne. El que compte és ser responsable, cuidar-se i cooperar en la mida que cadascun pugui perquè tot vagi a millor.

Vos deixam aquest interessant article sobre com manejar aquest sentiment tan primari que ens fa sentir insegurs però que al mateix temps ens salva la vida moltíssimes vegades.

No Comments

Post A Comment