HEU VIST ALS NENS?

Portem gairebé dos mesos tancats a casa, sense poder fer la nostra vida «normal», sense poder abraçar als amics o als avis… Gairebé dos mesos on el món ha canviat i no estàvem preparats per a gestionar-lo.
Però heu vist als nens?

Heu vist com han entès la situació i han acceptat que ja no poden anar a escola?
Heu vist com s'han adaptat a una nova metodologia escolar, no sempre amb els recursos materials i emocionals necessaris?
Heu vist com fan els deures i es connecten a videoconferències sense queixar-se de si tenien les suficients competències digitals o no…?
Heu vist com s'aguanten les ganes de quedar amb els amics per a jugar?
Heu vist com gestionen les notícies de morts i infectats, els nervis dels pares i mares i la inseguretat d'una situació mai viscuda?

Ara que fa unes setmanes que poden sortir a passejar pel carrer, que els seus somriures i crits han tornat a donar vida al carrer… els heu vist?
Heu vist com han respectat les mesures de seguretat establertes?
Heu vist com «renyen» els pares si es passen 5 minuts de l'hora establerta?
Heu vist com saluden des de lluny als amics o als avis?

Jo sí que ho he vist!
He vist com els nens tenen ganes de tornar a la normalitat. He vist les ganes que tenen d'aprendre el que cal fer per a adaptar-se a la «nova» normalitat.

Per tant, si els heu vist i heu après alguna cosa d'ells…
Per què no us deixeu de queixar de les hores que heu de dedicar al teletreball?
Per què no canvieu d'actitud i penseu en com podeu aportar per a superar la situació?
Per què no us deixeu de protocols incomprensibles i BAIXEU LA RÀTIO (com fa anys que s'hauria d'haver fet!)
Per què no confieu en els nens?
Segur, seguríssim, que han estat i seran els que compliran millor les normes de seguretat i sanitàries. Només li ho hem d'ensenyar!