<\/p>\n\n\n\n
Aquests dies \u00e9s impossible no pensar en la gent gran. Ells que ens han explicat les pen\u00faries que van viure creixent en temps de postguerra. Les mis\u00e8ries de viure sense llibertat, en un m\u00f3n auster, completament diferent al d\u2019ara. Ells per als que l\u2019adaptaci\u00f3 i la superviv\u00e8ncia no van ser una elecci\u00f3, sino l\u2019\u00fanic futur possible.<\/p>\n\n\n\n
I malgrat tot, no van ser nom\u00e9s els contextos transcendentals els que van marcar la seva vida. Marcats a foc tenen centenars de records relacionats amb aquelles frases que es van dir, les que es van callar, les tra\u00efcions personals, la fredor; i tamb\u00e9 les mostres d\u2019amor, la solidaritat i la generositat entre iguals. I \u00e9s que potser, mentre que el context en el qual vivien els va ser imposat, el tracte hum\u00e0 que es van donar sempre va dependre d\u2019ells, per b\u00e9 i per mal.<\/p>\n\n\n\n
Cuidem-los, s\u00ed. Per\u00f2 respectem-los tamb\u00e9 de la millor manera possible, aprenent d\u2019ells. Cada frase, cada acci\u00f3 entre nosaltres compte. Quan sembla que el m\u00f3n canvia, no ens oblidem de que la vida segueix estant a les nostres mans. En els nostres actes, per petits que siguin, en les nostres frases. Comen\u00e7ant pel nostre entorn m\u00e9s proper. Aix\u00f2 tamb\u00e9 compte; en realitat, potser sigui el que m\u00e9s ens marqui.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"