Obro els ulls, avui fa sol. Uns instants fins que se'm posa damunt del cap aquesta boira grisa, ja familiar. T\u00e9 el pes d'una pedra. \"Ah, s\u00ed\", recordo que avui \u00e9s dissabte I estem confinats per una pand\u00e8mia mundial.<\/p>\n\n\n\n
Em ve a la ment \"Cita con Rama\", la novel\u00b7la de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 d'Arthur C.Clarke que tant li agradava a la meva mare. Penso en recuperar el llibre I posar-lo a la pila de lectures pendents.<\/p>\n\n\n\n
Repaso mentalmente lo que tengo que hacer esta ma\u00f1ana. Deber\u00eda salir a comprar. Pienso en la log\u00edstica: lista, ruta, bolsas. \u00bfTendr\u00e1n guantes en el super? \u00bfPuedo hacer el pedido on line? \u00bfAlguien me llamar\u00e1 la atenci\u00f3n si no llevo mascarilla? Cualquier decisi\u00f3n, movimiento y gesti\u00f3n, por peque\u00f1a que sea, se complica estos d\u00edas. Decido no ponerme pendientes, dicen que el virus se pega al metal.<\/p>\n\n\n\n
Caf\u00e8 I em connecto. Llegeixo parcialment not\u00edcies I alguns articles d'opini\u00f3, salto de post a not\u00edcia I de xarxa en xarxa. Scroll compulsiu. Ho deixo al cap d'una estona, intento seguir una dieta informativa. Consulto els missatges de whatsapp I comparteixo all\u00f2 que trobo interessant. Res no ha canviat des d'ahir.<\/p>\n\n\n\n
Neoliberalisme, canvi clim\u00e0tic, teories conspiratives, globalitzaci\u00f3, el perqu\u00e8 de l'estupidesa humana, ACAB, sistema educatiu, teletreball, ximpleries mr.wonderful, retallades dels serveis p\u00fablics, tecnologia de la vigil\u00e0ncia, nova consci\u00e8ncia, fronteres, fake news, moviments solidaris, doctrina del xoc, big data i altres conceptes es barregen sense ordre ni concert. Vull comprendre tot per\u00f2 s\u00e9 poc. Hi ha massa preguntes o massa respostes?<\/p>\n\n\n\n
Torno a casa trista. Qualsevol detall em provoca emocions fortes. Bones i dolentes. Hauria de netejar els envasos abans de col\u00b7locar la compra en la cuina? De moment puc anar pagant menjar i factures, per\u00f2 em pregunto fins quan. Haur\u00e9 de tancar el negoci? Se'm fa un nus. \u00abJa pensar\u00e9, ara no puc fer res\u2026\u00bb<\/p>\n\n\n\n
Els meus fills tenen escola en l\u00ednia. ESO i Batxillerat. Cadascun va al seu ritme, aguantant com millor poden. Em sento culpable perqu\u00e8 li dono una import\u00e0ncia justeta en la part acad\u00e8mica. Em preocupa m\u00e9s la seva estabilitat emocional. Per qu\u00e8 no es potencia ara aquesta dimensi\u00f3 pedag\u00f2gica I deixen d'enfocar-ho com si fos una prova de resist\u00e8ncia? Altres fam\u00edlies sempre semblen estar al dia en totes les mat\u00e8ries i no tenir cap problema. Ser\u00e9 mala mare?<\/p>\n\n\n\n
Dinem. Hem fet croquetes, han sortit bon\u00edssimes. Tenim prou temps per a dedicar a la cuina.<\/p>\n\n\n\n
Sovint els pensaments fugen m\u00e9s enll\u00e0 del meu entorn m\u00e9s proper. Penso en la globalitat de la situaci\u00f3, en com ho afronten els diferents pa\u00efsos I les diferents cultures. En com s'ha posat manifestament I a exposici\u00f3 p\u00fablica les debilitats socials de tot el m\u00f3n. En el desequilibri ecol\u00f2gic del planeta I en el tr\u00e0fic de persones I animals. Pangol\u00edn. En la ind\u00fastria I la desforestaci\u00f3. En aquesta suposada normalitat d'un ordre global agafat amb pinces.<\/p>\n\n\n\n
Em pregunto per qu\u00e8 tantes persones confien que estigui mateix statu quo que ens ha portat fins aqu\u00ed, tingui ara alguna capacitat d'organitzar i protegir utilitzant aquests mateixos mecanismes I estructures que han fallat. La Psicologia social li diu Teoria de la justificaci\u00f3 del sistema.<\/p>\n\n\n\n
Torno al context m\u00e9s pr\u00f2xim, on veig un reflex de tot aix\u00f2, que ens d\u00f3na la mesura del m\u00f3n en el qual vivim. Afortunadament tamb\u00e9 tenim en primer pla el sorgiment org\u00e0nic de grups, que en acte de responsabilitat individual s'acte-organitzen en moviments comunitaris I de cooperaci\u00f3, d'iniciatives socials on no pertanyen ni els estats ni les institucions.<\/p>\n\n\n\n
Tinc llargues converses amb amics I fam\u00edlia. Totes preocupades i en xoc. Les seves reflexions, la seva mirada i la seva proximitat em reconforta.<\/p>\n\n\n\n
Fa estona, molt abans de la pand\u00e8mia, que parlem que la normalitat alienada en la qual viv\u00edem no se sost\u00e9. Sento amb certesa que les persones que transcendeixen i no es desentenen del seu m\u00f3n intern i que assumeixen la seva responsabilitat tant individual com col\u00b7lectiva s\u00f3n els que poden fer una revoluci\u00f3 per a fer un m\u00f3n millor.<\/p>\n\n\n\n
Es multipliquen les recomanacions i les publicacions relacionades amb la salut mental. La venda d'autoestima es dispara. Que si mindfulness, que si apagar les not\u00edcies, que si tot anir\u00e0 b\u00e9. Calma, control, respira. Comunica. Distreu-te. Has de ser positiu. Tot anir\u00e0 b\u00e9\u2026<\/p>\n\n\n\n
Pienso que esta positividad forzada es uno de optimismo cruel. Que la causa del malestar no es un trastorno y una debilidad individual sino que tiene principalmente una causa social y que es la reacci\u00f3n m\u00e1s sana y normal en estos momentos de gran incertidumbre.<\/p>\n\n\n\n
Em sembla d'una gran perversi\u00f3 que, per exemple, existeixin programes institucionals de suport emocional a professionals aut\u00f2noms, ja que es considera poblaci\u00f3 en risc de sofrir malestar per les conseq\u00fc\u00e8ncies d'aquesta crisi. No seria m\u00e9s saludable i m\u00e9s honest cancel\u00b7lar excepcionalment la quota d'aut\u00f2nom? S'ha de culpabilitzar del seu propi malestar a les persones v\u00edctimes d'un sistema de merda?<\/p>\n\n\n\n
Llegeixo alguns comentaris en xarxes. Hi ha moltes persones amb \u00e0nima de policia: esbronquen des del balc\u00f3 i des de les xarxes. Ignorants controladors de la moral que vigilen als seus ve\u00efns. Aix\u00f2 em fa por. Retallades de llibertat a canvi d'una aparent seguretat. Estat policial. Desconnecto.<\/p>\n\n\n\n
S'ha fet fosc, ha passat el dia volant. El temps agafa una altra dimensi\u00f3. Fora ha plogut tota la tarda. Estic esgotada. Sento una gran responsabilitat cap al futur. El meu, el de la meva fam\u00edlia I amics, del meu context immediat I de la humanitat.<\/p>\n\n\n\n
Avui toca sopar f\u00e0cil: pizza I triar una pel\u00b7l\u00edcula \"que ens agradi a tots tres\".<\/p>\n\n\n\n
Dem\u00e0 ser\u00e0 un altre dia<\/p>\n\n\n\n
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"