Tant na tita com na Diana veuen el temps com una de les m\u00e9s importants qualitats identit\u00e0ries d\u2019una persona. L\u2019inversi\u00f3 del dia a dia en un projecte propi, com a cam\u00ed de recerca i retrobament personal. <\/p>\n\n\n\n
El que les motiva a dedicar-se en cor i \u00e0nima al que fan, per a elles no t\u00e9 una explicaci\u00f3 l\u00f2gica. L\u2019or\u00edgen \u00e9s instintiu, un impuls. Una mica com all\u00f2 que desencaden\u00e0 el Big Bang, o (independentment de la religi\u00f3) la for\u00e7a genuina de d\u00e9u, l\u2019or\u00edgen de la vida, o l\u2019energia que movia la capa m\u00e9s externa d\u2019\u00e8ter, quan es pensava en el cosmos com en una ceba\u2026 <\/p>\n\n\n\n
La xispa.<\/p>\n\n\n\n
No en podem entendre ni ubicar el naixement perqu\u00e8 \u00e9s impensable, \u00e9s tan senzill i unilateral… \u201cT\u2019hi tiraries de cap!\u201d (fins i tot les expressions de na Tita estan xopes del m\u00f3n de la nataci\u00f3).<\/p>\n\n\n\n
En conseq\u00fc\u00e8ncia, elles veuen el temps tamb\u00e9 com un agent madurador de la pr\u00f2pia artesania. Com un regal, el nostre combustible! I no com un ver\u00ed que va calant, se\u2019ns escorre o ens va esfilagarsant d\u2019una forma ins\u00edpida. <\/p>\n\n\n\n
Dir\u00edem que elles son afortunades perqu\u00e8 han trobat la seva vocaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 la realitat \u00e9s que hi ha molta gent que no ha trobat aquest \u201ceix identitari\u201d. La resposta m\u00e9s \u00f2bvia (i no per aix\u00f2 incorrecte o \u201cnegligent\u201d) \u00e9s, \u201cdoncs que segueixin cercant\u201d. <\/p>\n\n\n\n
I si el que t\u2019apassiona \u00e9s algo que dif\u00edcilment pots monetitzar o dedicar-hi tot el dia, com per exemple muntar retallables o veure ciclisme a la tele?<\/p>\n\n\n\n
I si el que t\u2019apassiona, no se\u2019t d\u00f3na b\u00e9?<\/p>\n\n\n\n
Per algunes persones no \u00e9s tant identificar QU\u00c8 les apassiona, si no quin \u00e9s el seu \u201cmotor\u201d. Potser el que et mou \u00e9s crear o transformar, potser \u00e9s solucionar problemes\u2026 A la vida trobar\u00e0s un munt de camps dispars on el teu potencial podr\u00e0 flu\u00efr a trav\u00e9s d\u2019aquest canal.<\/p>\n\n\n\n
Talvegada no t\u2019apassiona res d\u2019una forma destacable, i voldries senzillament anar fent, tenir una feina estable, temps per passar amb amics i fam\u00edlia, tenir algun hobbie, estalviar per fer viatges\u2026<\/p>\n\n\n\n
Al que volem arribar \u00e9s; una persona sense vocaci\u00f3, \u00e9s una persona \u201cidentit\u00e0riament perduda\u201d? Nosaltres pensem que a aquests \u00e9ssers, senzillament els funciona una \u201crecepta vital\u201d diferent.<\/p>\n\n\n\n
De fet viurien molt m\u00e9s en pau si no es sentissin bombardejats per aquest discurs ( \u201cojo\u201d, que qui el t\u00e9, normalment \u00e9s per que veritablement se\u2019l sent a dins!) que ens diu que hem de cercar i trobar la nostra passi\u00f3, que la nostra feina ha de viure\u2019s d\u2019una forma existencialista, que si no, ens estem perdent alguna cosa de la vida. <\/p>\n\n\n\n
Qu\u00e8 es suposa, que se n\u2019haurien d\u2019arrepentir de les decisions que els han fet arribar on s\u00f3n? El quid de la q\u00fcesti\u00f3, en principi \u00e9s assolir l\u2019estat de \u201cfelicitat\u201d i de \u201cpau interior\u201d… Seria una ll\u00e0stima passar els dies menjant-se el coco dient \u201ci si no he cercat prou?\u201d, en comptes de viure i estar b\u00e9 amb un mateix en refer\u00e8ncia a com un mateix sent que necessita viure, o senzillament a com se li va presentant la vida mateixa.<\/p>\n\n\n\n
Part de tenir o forjar-se una identitat \u00e9s reflexionar sobre qu\u00e8 \u00e9s la identitat per a tu, i valorar que el que t\u2019identifica pot anar m\u00e9s enll\u00e0 del que fas, pot ser la forma que ja tens de ser i d\u2019estar a la vida, sigui quina sigui.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"