Més vincle, menys estrès

( català )

Tanca els ulls i pensa-hi bé…

Què és el que més enyores durant tots aquests dies de confinament?

Anar a la feina? Anar a l’escola? Sortir a córrer?

Possiblement el que més enyorem, petits i grans, és poder relacionar-nos amb els nostres amics i familiars.

Durant aquestes setmanes de tancament sembla que tot s’ha reduït a la pantalla: videotrucades, vídeo-deures, vídeo-concerts… Tot el nostre món, online.

Però continuam enyorant “estar amb els altres”.

I aquí és on està el gran repte! El repte de mantenir el vincle emocional amb aquelles persones amb qui ens agradaria estar.

Com sempre la solució està en la finalitat única i transversal de l’EDUCACIÓ… donant eines!

La clau per “sobreviure” emocionalment a aquests temps de confinament no està en els continguts ni en les tasques sinó en les eines que empram per afrontar-ho.

Són essencials les eines per ajudar a gestionar la frustració, la por o la tristesa en moments on les emocions s’estan cuinant en una olla a pressió…

També són importants les eines per fomentar la creativitat i la curiositat per continuar aprenent. D’una altra manera, sí! Uns altres temes o continguts, també!

I quines són aquestes eines? Segurament hem de cercar les eines més properes i personalitzades possibles: una carta, una telefonada, una petita sorpresa…

Només amb l’objectiu que cadascun de nosaltres se senti atès, escoltat, recordat… de tal manera que tothom se senti ACOMPANYAT.

Com diu Joan Amorós, en el seu article » Dissociats», «…que aquest trastorn dissociatiu que molts hem descobert durant el confinament, faci que la nostra personalitat imaginada ens condueixi a una realitat educativa cada vegada millor.»

No Comments

Post A Comment