Aquesta càpsul·la de l’INNOSÀPIENS ens ha fet recordar el fest de l’estiu passat; «ATENCIÓ», on vem rebre en James Williams, esciptor i filòsof de la tecnologia. Us convidem a escoltar la seva ponència, i a llegir el seu llibre «Clics Contra la Humanitat». Us en deixem un fragment aquí sota:
“ Per a il·lustrar el que tracto de dir recorreré al videojoc Tetris. Com és sabut, l’objectiu d’aquest videojoc consisteix en rotar, apilar i eliminar peces de diferents tamanys a mesura que descendeixen per la pantalla, un a un, a un ritme que augmenta progressivament. El nombre de blocs que esperen a ésser apilats a fora de la pantalla és infinit, pel que el joc pot allargar-se tant com un vulgui o pugui. Però la infinitat potencial de blocs, la seva abundància, no és el més important. El desafiament que planteja el joc i que tard o d’hora t’elimina és la velocitat creixent amb la qual descendeixen els blocs. De la mateixa manera, la quantitat d’informació tan sols és rellevant aquí, quant a que implica certa velocitat d’informació. Quan la velocitat d’emissió és excessiva, la informació no es pot processar.
Llavors, el major risc que entranya aquesta abundància informativa no es la simple absorció o polarització de l’atenció, com quan l’atenció era un recurs finit i quantificable, si no la pèrdua de control que genera en els processos de l’atenció. Al Tetris, per tornar al nostre exemple, els veritables problemes no comencen quan un sitúa un bloc en particular on no li correspon ( encara que això a la llarga contribueixi a agreujar els problemes), si no quan perd el control o la capacitat de dirigir, rotar i apilar els blocs. “
Clics Contra la Humanitat, James Williams