« …s'obre ara una possibilitat de reemplaçar aquesta vella normalitat amb un món de solidaritats esteses on la consciència de la nostra mútua interdependència material i afectiva inclogui de manera central a la terra.»
« Els professors de la pandèmia s'han adonat que salin més esgotats d'una hora de classe per zoom que de cinc hores presencials. La raó és senzilla però sepulcral: sembla que som aquí, tots junts, parlant i discutint, veient-nos, però el cos sap que no som aquí. Aquesta dissonància esgota.»
« La pandèmia, que ens ha ajudat a veure clarament el tarannà descarnat del nostre temps, no crearà per si mateixa les relacions entranyables – acuerpades, amb uns altres, en connexió material amb les nostres comunitats – que bé podrien consolidar una realitat altra «
« …som l'estrangera que llançada sense maletes a una ciutat estranya, s'esforça per crear analogies per a poder visualitzar – entendre és molt mes complicat- el que succeeix enfront dels seus ulls «
Cristina Rivera Garza , Fragments de l'article « Del verb tocar : les mans de la pandèmia i les preguntes inescapables» de la Revista de la Universitat de Mèxic