Twits actuals com "Amb raó la gent que venia del futur ens portava un pot de lleixiu", vídeos de disfresses de dinosaures baixant les escombraries a Múrcia, o veïns aplaudint l'arribada de Batman amb un paquet de paper higiènic, són algunes de les representacions d'humor que ens estan fent més suportables aquests dies.
Si ho pensem bé, la innovació en l'humor és contínua: es va adaptant a les nostres vides (des dels acudits de Jaimito en la infància, fins a performances als balcons en confinament) i als temps (de joglars a facècies, o del mut de Chaplin a l'estand-up comedy); modernitzant en format (de les vinyetes d'Ibañez, fins a gifs o memes) i actualitzant en contingut (d'aquell “Saben aquell que diu..” a l'actual “Abril/Cerral” que es repeteix en les nostres xarxes). Exemples mil.
L'humor existeix des de sempre. La paraula “humor” prové del llatí “humor” (en el nom no hem innovat molt la veritat…) que indica "líquids"; i aquest significat d'humor deriva de la teoria dels grecs sobre l'existència de 4 “humors” que mantenien l'equilibri bàsic de tot ésser humà. En els últims anys la tecnologia ha contribuït a la seva creació i viralització; no obstant això, aquesta disposició de l'ànim es nodreix de la creativitat i l'enginy de les persones, qualitats difícils (per no dir impossibles) de replicar artificialment per màquines. Sens dubte, depèn de NOSALTRES.
Així, entre riures, acudits i acudits ens amenitzem entre tots la quarantena. Et dónes conta?