Fa uns dies dedicava un gran aplaudiment a totes aquelles persones que enfrontaven un nou drac. Avui miro a aquest drac més de prop i també a les persones del meu entorn, que com totes, s'enfronten a ell.
Poso especial atenció als missatges que ens donem els uns als altres, a com ens parlem en el meu entorn familiar, personal i professional. I veig a persones guerreres, valentes, amb confiança i veig també a aquestes mateixes persones vulnerables, amb por i confuses. Cadascun de nosaltres alternem les dues cares de la mateixa moneda. I ho fem, en molts casos, en temps rècord.
Aquest drac, aquesta crisi tan diferent a les anteriors, sembla que ha arribat per a desafiar el nostre statu quo. La pandèmia no sols ens porta a pensar en el virus, sinó que ens obliga a qüestionar tot allò que sostenia el nostre món, tal com ho coneixíem fins ara. D'alguna manera ens empeny a reinterpretar tot el nostre entorn, a nivell global, i a nivell individual. Posa en dubte els valors i fonaments sobre els quals hem construït la nostra societat, la nostra economia i les nostres relacions.
Sembla que entrem en un nou paradigma, entenent tal cosa com una nova manera de percebre la realitat i un canvi de la realitat en si mateixa. Ens trobem en un lloc en el qual mai abans hem estat, també a nivell individual. I malgrat les nostres circumstàncies personals, i em consta de la duresa d'algunes d'elles, tenim en comú que és un moment històric i únic per a cadascun de nosaltres. Això és una oportunitat que no podem perdre: poder mirar-nos des de fora per a observar-nos en aquest lloc desconegut. Fer-nos conscients del que estem vivint i de com ho estem vivint.
Però aquest canvi, o aquesta crisi, té una cosa peculiar. I és que és nova per a tots nosaltres. No hi ha referents a qui mirar, no hi ha coneixement que doni respostes, no hi ha economistes, ni científics, ni polítics que ja hagin transitat aquest camí. Aquesta travessia comença en i amb cadascun de nosaltres.
Per tant, no hi ha mestre en aquest camí més que un mateix enfrontant la seva realitat. Però per a arribar a ser mestre cal estar disposat a abandonar els nostres supòsits coneguts, a distanciar-nos de la nostra manera d'entendre les coses i també de fer-les. Les accions que ens han servit fins ara pot ser que no ens serveixin en aquest futur pròxim.
I és en aquest punt on he vist la diferència entre persones guerreres i magues.
Les persones guerreres es mostren valentes, fortes, determinades a lluitar contra aquest drac. Li fan front, li miren als ulls i confien que ho venceran i que sortiran d'aquesta. Estan actives, sense parar de treballar, es preparen per a la gran batalla, tornar a la «normalitat» i fer front a la crisi.
Les persones magues es preocupen i responsabilitzen del seu aprenentatge, de fer aquesta travessia acceptant la seva confusió i vulnerabilitat. Estan amb una actitud d'observar, qüestionar i canviar els principis de coherència que constitueixen la seva persona, el seu negoci, les seves relacions… Estan amb el compromís de prendre decisions i fer un gir en la seva manera de posicionar-se en aquest món. I ho fan pensant en global, un desenvolupament individual en pro d'un benestar comú. Parlen d'un «tots» i un «tot».
Totes aquestes persones, guerreres i magues, coneixen al drac i sens dubte sobreviuen a la seva amenaça. Però només aquells que trien ser mags arribaran sorpresos a dimensions que es troben més enllà del que haguessin imaginat. I a més, la seva "màgia" generarà un impacte positiu a nivell global.
Així doncs,
Enfront del drac: guerrers o mags?