Aquests dies no parem de veure notícies i discussions sobre la possibilitat que, "per un bé comú", en breu potser tenim algun sistema de localització i registre de contactes que s'implanti com a possible solució per a poder tornar a tenir una vida més "normal".
I clar, és inevitable intentar reduir-ho a la més absurda de les dicotomies: Vols salvar vides o prefereixes els teus drets i llibertats?
Però quan la por estreny, que no ens falti sentit crític. I és que potser la qüestió no és sobre bons i dolents, sinó sobre credibilitat i transparència.
Les grans tecnològiques, que durant anys han abusat de la nostra privacitat, a tota marxa, pel bé dels seus negocis, no tenen credibilitat. L'estament polític, després d'anys d'erosió, porta setmanes confonent-nos en la seva exposició de les dades i la justificació de les seves mesures. Ells tampoc tenen credibilitat (i no és una qüestió de colors).
Però llavors, sense credibilitat, Com sortim d'aquesta? Potser a més de posar el focus en la defensa de la privacitat, també calgui posar-lo en la transparència. Contradictori? Sí, o no. Si ens han de localitzar, traquear i registrar, assegurem-nos que no hi hagi abús possible. Però assegurem-nos també que hi hagi una manera de controlar al que ens controla, i que rendeixi comptes si s'equivoca o abusa de la seva posició.
Dades encriptades, anonimitzats, locals, i sense utilitzar el núvol… Es pot protegir la nostra privacitat alhora que ens assegurem de poder auditar a qui utilitzi les nostres dades?
«El seny no depèn de les estadístiques.», 1984, George Orwell